Nosaltres sentíem molts nervis al practicar el ball. El ball al principi era bastant difícil, ja que tenia molts passos. La senyo Montse ens animava per a aconseguir-ho. Després de molt de temps practicant s’anava apropant el dia del Festival i cada cop estàvem més nerviosos.
La nit abans del festival em va costar molt dormir pensant que tot sortiria malament. Finalment va arribar el moment de fer la nostra actuació davant dels familiars. Estava suant pels nervis però un cop va començar la música em vaig oblidar de tot i va sortir molt bé.
Quan tornava cap a casa els meus pares em van dir que els havia agradat i que ens havia quedat molt bé l’actuació.